Ha passat un any d’aquell fatídic dia d’agost del 2017.
Un dia que sens dubte, tant de bo poguéssim eliminar del calendari.

Els mossos d’esquadra, mantenim el record i el condol per totes aquelles persones que aquell malaurat dia, van perdre éssers estimats. A totes elles, dir-vos que un gran espai del nostre cor i pensament sempre estarà amb vosaltres.

Aquell dia de ràbia, dolor, dol, impotència, de “per què?”…

Dia en què TOTS els serveis d’emergència, des de resta de policies, bombers, sanitaris, entre molts altres, tot i la seriosa dificultat d’una situació mai viscuda abans, van dur a terme una feina excel·lent de principi a fi.

Dia (i dies) en què el cos de mossos d’esquadra va estar impecable amb un espectacular desplegament per tot el territori català. Desplegament que sens dubte va ser possible per la bona predisposició, voluntat i ganes de posar fi a aquella situació. Tot, gràcies a cadascú/cadascuna d’aquells mossos que estiguéssiu on estiguéssiu, vàreu formar part d’aquell seriós i perillós dispositiu. Des dels mateixos llocs dels fets, fins a cadascun dels diferents indrets de Catalunya.

Dies en què tota la ciutadania ens vàreu fer arribar en tot moment grans mostres de suport i ànims, i que des d’aquest sindicat us volem agrair. Sens dubte, aquestes són el millor premi personal per a cadascú de nosaltres, qui en major o menor grau, vam participar en aquell dantesc dispositiu. Premi, tot sigui dit, que no ha arribat per part de la DGP, a excepció d’una simple nota d’intranet en el seu dia.

Tots uns serveis d’emergències, i en el nostre cas els mossos d’esquadra (amb especial incidència els que van tenir una participació directa en el lloc dels fets), malauradament estan sent els grans oblidats per part de l’Administració.

Som policies, SÍ, i som persones. Per tant, tenim pensaments, anhels, records i tota una sèrie de factors emocionals que són presents en la pràctica totalitat dels efectius que van estar en el lloc dels successos. Malauradament, amb això pocs hi pensen.

Mentrestant, aquests dies, polítics d’una banda i altra i institucions vàries s’han afanyat a agafar cert protagonisme vers els actes en record de les víctimes.

La nostra crítica a tot plegat és clara, i és per a tots aquests polítics.

Com a sindicat policial ens agradaria que aquest mateix afany de voler fer, i voler quedar bé davant la ciutadania, qüestió lícita i lloable fins a un cert punt, també ho tinguessin present amb aquest cos policial, els mossos d’esquadra.

Un cos policial, que amb molts menys efectius que mai, i essent en tot moment al punt de mira, en un any ha viscut un atemptat, un procés, un referèndum i tota una sèrie d’accions relacionades amb la situació política actual de Catalunya. Tots aquests fets han comportat un gran desgast al col·lectiu, i malauradament, conseqüències massa elevades en casos individuals de companys.

A canvi: continuem amb pèrdua de drets laborals; pèrdua de retribucions; demores en els pagaments; investigacions i expedients disciplinaris; escassetat de recursos de massa tipus; dependències sense el correcte condicionament i manteniment; i així un llarg etcètera, que ara no toca.

Els mossos d’esquadra vam complir amb les nostres obligacions. En canvi, compleix la DGP amb els seus treballadors mossos d’esquadra?… La resposta és clara, NO!

D’aquí, que d’aquell malaurat 17 d’agost, ens quedarem amb l’agraïment i reconeixement per a tots aquells qui realment, SI s’ho mereixen.

Moltes gràcies Mossos d’Esquadra.
Moltes gràcies a tota la resta de serveis d’emergències.
Moltes gràcies a tota la ciutadania, des de botiguers a taxistes, des de treballadors de metro a vianants, de jardiners a jubilats… A tothom, gràcies.

I per acabar, familiars, amics i coneguts de les víctimes, moltes gràcies per la vostra comprensió i ajut en la nostra feina en moments tan difícils. Som amb vosaltres.

 

Descarrega’t el PDF: UN ANY D’AQUELL 17 D’AGOST