Ja fa quasi mig any de la primera reunió de l’especialitat de l’Arro, una reunió a proposta nostra que seguíem des de feia anys. Ens va semblar que era una reunió molt productiva i on tant recursos humans com els caps del cos i els sindicats anàvem en una mateixa línia per arreglar molts despropòsits que hi ha dins d’una especialitat que tapa tots els forats que hi ha a la família d’USC.

Ara com ara hem comprovat que continuem sent una especialitat infravalorada: el dissabte dia 29 amb l’Actuació que va haver-hi a BCN amb els CDR i JUSAPOL va acabar amb mossos ferits. Estaven els companys de Brigada mòbil i Arro fent les mateixes línies i aguantant el mateix, però amb una gran diferencia: EL MATERIAL. ARRO com sempre amb material vell; alguns amb Fedur; altres amb la nova armilla. Cascs antics que ja no els porta ningú excepte ARRO, defenses antiquades…

El fet és que no canvia res i l’Administració segueix igual. FAREM UN GRUP DE TREBALL I MÉS ENSARRONADES, COM SEMPRE. Segurament, haurem de pesar les furgonetes i no sortir amb elles si van passades de pes, ja que legalment no les podem conduir?
Esperarem que hi hagi un accident greu en una furgoneta i que tot el material que es porta dins faci mal a algú, perquè molt d’ell no va lligat o tancat en algun lloc?

(Dir que hi ha altres policies de l’Estat que porten el mateix vehicle i la distribució és totalment diferent, mirant per la seguretat dels agents). Exemple, policia foral de Navarra:

Després tenim el tema d’estar disponibles… Encara diuen als destins que els agents estiguin atents als telèfons (resoldrem que no és obligatori i els telèfons són personals i se’ls paga cada agent). El tema del Whatsap ja no té nom: ens diu l’Administració sempre que no es pot activar als agents per aquesta via i no es para de fer. I a sobre, es fa sense cap mena de compensació, podent canviar els horaris com ells vulguin.

Des de l’SME tornem a incidir que això no pot passar a una de les especialitats més compromeses i que més es fa servir com a comodí. Almenys hauria de tenir unes condicions i material dignes. No es demana res que no sigui possible, sobretot pel que fa a la seguretat dels agents i la conciliació familiar.

Esperem que se’n recordin de la frase: “SABEM QUE ESTAN FENT MOLT, I CANVIAREM COSES PER ELLS”. Dita per l’antiga subdirectora de recursos humans i pels caps del cos en aquella reunió. I demanem solucions rapides i no grups de treball i embolicar la troca.

FETS I NO PARAULES!

 

Descarrega’t el PDF: ARRO: FETS I NO PARAULES