LA VERGONYA DE L’ESCUT / DISTINTIU DE TRÀNSIT. EL NUL RESPECTE EN LA RESPOSTA DE LA SGRH

El passat 2019, l’Administració lliurava als efectius de trànsit l’escut / distintiu de l’especialitat.

La sorpresa d’aquest lliurament, passaria a ser les condicions en com es lliurava per part de l’administració els esmentats escuts. “Aquí els tens i t’obligo a que t’espavilis en ficar-te’ls”

De forma vergonyosa es lliurava als agents de trànsit com una mena de manual amb instruccions de com cosir obligadament uns escuts/distintius a la respectiva uniformitat reglamentària.

Davant aquesta manera d’obligació establerta per l’Administració, des del SME no ens va semblar ni correcte, ni legal, ni adient… acceptar que uns escuts s’incorporessin de dotació obligatòria i hagués de ser el propi agent qui li toqués cosir l’escut o hagués d’anar a algun sastre o modista amb el cost i temps que això comporta.

Per tant, la potestat de poder dur o no l’escut no existia.

Hi havia una obligatorietat imposada d’haver de portar-lo. Davant aquests extrems, vam dirigir escrit a la SGRH per a què es valoressin diferents alternatives vers aquest afer.

En l’escrit, emplaçavem a l’Administració a minorar el malestar generat per l’obligació imposada en haver de cosir uns escuts/distintius, aportant-li diferents opcions possibles.

• Seguidament us exposem part del redactat que adreçavem a l’esmentada SGRH.

… Actualment, hi ha companys que ja els porten ficats tot i estar força molestos en la manera que s’ha gestionat tot plegat. Mentrestant, hi ha altres companys que no entenen que hagin de perdre temps i diners en col·locar una part de peça de la uniformitat que ve imposada obligadament per la pròpia administració. No s’ha establert la potestativitat.

Des d’aquest sindicat, exposem que la gestió dels escuts distintius ha estat pèssima. Mai en cap cas podem permetre que s’obligui a un treballador/a a “haver-se de buscar la vida” en cosir-se o haver de buscar un professional perquè li coseixin uns escuts lliurats i imposats obligadament a portar en la uniformitat reglamentària.

Tenim constància que s’ha efectuat alguna nota informativa al respecte. També tenim coneixement que algun agent li ha tramés escrit referent a la qüestió que plantegem.

Des d’aquest sindicat l’emplacem a la determinació de diferents opcions vers aquest assumpte:

1. Que es pagui el cost dels serveis de sastre o modista que s’hagin o es puguin utilitzar.

2. Que subsidiàriament si no procedeix el punt anterior, s’informi a les diferents ART, Divisió… d’algun establiment professional on portar les peces de la uniformitat per ser cosides a costa de l’administració.

3. Altra opció possible per arribar a un concens i evitar desigualtats entre companys que ja l’han cosit i els qui no, seria la imputació a tots els efectius de trànsit d’alguna mena d’ítem compensatori per les molèsties i costos causats. A mode d’exemple es podria valorar l’opció compensatòria d’imputació d’una mitja dieta (19 euros). Possiblement aquesta mesura en alguns casos no arribi a cobrir el cost de cosir els escuts, però la percepció d’una voluntat compensatòria per part de l’Administració, apaivagaria el malestar generat per la imposició d’obligar a ficar aquests escuts a la uniformitat de trànsit.

Cas de la no acceptació de cap criteri dels esmentats, des de l’SME entenem que l’ordre donada als efectius de trànsit en Comunicat Intern PREP 4607/2019 de cosir-se l’escut distintiu a la uniformitat, no s’ajusta als paràmetres legals adequats. És la pròpia empresa, en aquest cas l’Administració, la qui ha de de dotar als seus treballadors de la seva corresponent uniformitat. Per tant, si a l’actual uniformitat hi falten uns escuts/distintius, es feina de vostés l’administració, no el fet d’imposar a costa del treballador/a. La feina de l’administració és establir els mecanismes per a facilitar sense cost pel moss@, l’acompliment de què es portin aquells escuts/distintius perquè així ho ordena la pròpia Administració.

En conseqüència, la no acceptació de cap dels tres punt exposats, i atenent al paràgraf anterior, el fet de portar els escuts distintius ha de passar a ser potestatiu, NO OBLIGAT. Com hem exposat en aquest redactat, és obligació de l’empresa, en aquest cas l’administració, assumir els costos referents a la gestió de la uniformitat, no és el treballador qui se n’ha de fer càrrec.

Doncs, aquesta ha estat la VERGONYOSA resposta de SGRH que no deixa de mostrar un NUL RESPECTE a una petició, més que legal i justificada.

“ …en relació a la sol·licitud que es faciliti la col·locació de les vetes dels distintius a les peces d’uniformitat operativa de trànsit o se n’assumeixin els costos, us comunico que s’han subministrat uns escuts a les persones interessades acompanyats de 8 vetes adherents (velcro) per tal que aquestes siguin col·locades a les peces d’uniformitat. El comunicat intern del comissari en cap de 25 de setembre és exhaustiu i detallat, de manera que resulta fàcil fer aquesta operació. Per això no s’ha considerat necessària la intervenció d’un sastre.”

Queda clar que ni llegeixen, ni volen llegir; ni escolten, ni volen escoltar; ni milloren, ni volen millorar; … Despotisme absolut en qüestions com aquestes fàcilment millorables amb uns mínims de voluntat.

DGP, SGRH… Menys màrquetings a nivell de xarxes socials i premsa amb el tema trànsit, accidentabilitat, controls, etc., i més cuidar dels treballadors/es moss@s que treballen en aquesta especialitat, amb els quals no tenen ni la decència de fer-se càrrec de la col·locació d’un escut a la uniformitat o pagar-los els costos de la col·locació del mateix. Un escut que ha vingut imposat/obligat a col·locar per la part que vostès representen.

Al SME, no ens avergonyeix no poder assolir allò legalment sol·licitat. SEGUIREM LLUITANT!

El que realment ens avergonyeix és constatar la poca estima que reben moss@s des de la seva pròpia administració, la qual no mostra la mínima voluntat de millora en els assumptes.
AIXÍ NO!

Descarrega’t el PDF: LA VERGONYA DE L’ESCUT / DISTINTIU DE TRÀNSIT. EL NUL RESPECTE EN LA RESPOSTA DE LA SGRH